Skip to content

Sant Rarimi

Sant Rarimi, compatró de la catedral

12 d’octubre, celebració de la Solemnitat de Sant Rarimi, compatró de de la Catedral-Parròquia de Sant Llorenç.

Sant Rarími forma part d’un grup de Sants Màrtirs desenterrats a les primeries del segle XVII , a diferents esglésies i llocs de la ciutat de Càller, per ordre de l’arquebisbe de Càller, monsenyor Francisco D´Esquivel. L’any 1617, després de tres anys d’iniciades les excavacions, l’arquebisbe D´Esquivel, envià una relació de tot el que allí s’havia trobat al Sant Pare, en aquells moments Pau V. Aquest, complagut, manà que el manuscrit amb la relació de tots els Sants màrtirs fos incorporat a l’Arxiu Vaticà, així com l’autoritzà que les relíquies trobades poguessin rebre “ homenatge pietós dels fidels de tota l´església catòlica”. L’any 1625 es reben, a Montserrat, les restes dels sants màrtirs de l’illa de Sardenya, i el 1660 es fan construir arquetes de plata cisellada, conegudes com les arques prodigioses1, per posar-hi les restes dels sant màrtirs. Es fan grans festes i es fixa el 10 de maig com a festa pròpia per al seu res.2 Les arquetes foren encomanades a un orfebre de València, i portades a Barcelona per via marítima. Conten que poc abans d’arribar a port s’aixecà un temporal que posà en perill el petit vaixell. Els mariners creient-se perduts, llençaren a l’aigua tota la carrega, excepte les arquetes, ja que un mariner sabent que anaven destinades a Montserrat invocà a la Verge. I així fou que en un instant es trobaren, sans i estalvis, dins de port.3 Montserrat, a la seva vegada, donà a la vila de Martorell i el poble de Sant Feliu de Llobregat sengles relíquies dels sants màrtirs. Un braç de Sant Benet màrtir per Martorell4 i una cama de Sant Rarimi Màrtir, arquebisbe de Càller, a Sant Feliu de Llobregat.5 De totes aquestes relíquies, que arribaren a la nostra terra, només es conserven les dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Diu la tradició popular que la reliquia arribà en a la nostra població, en processó, un 12 d’octubre6 i que per això es celebra la seva festa aquest dia. No obstant El Sr. Llorenç Sans, molt probablement basant-se en els goigs publicats el 1883, ens diu en el seu escrit sobre el Sant, que la festa en el seu honor se celebra en aquesta data perquè va ser aquest dia del 1625 en que fou descoberta una peça de l’arca que contenia les seves despulles a l’església de Sant Lucífer.7 Sigui com sigui, aquesta data és la que arribat fins els nostres dies com la festa de Sant Rarimi. Avui la relíquia ha desaparegut. Si que sabem que en diferents visites pastorals, el 22 de maig de 1698 i el 6 d’octubre de 1735 es fa referència de la seva existència a la nostra església parroquial i que havien estat aprovades el 1672.